Categoria: Activitats

Què vol dir això, en una cultura de la provisionalitat, líquida, del ara i aquí en l’Europa consumista, individualista occidental? El títol posa quelcom necessari per no oblidar la importància de les arrels de les generació: «Perquè és impossible que algú creixi si no té arrels fortes que ajudin a estar ben sostingut i agafat a terra. És fàcil envolar-se quan no hi ha res on subjectar-se» i de les arrels que Europa necessita per sobreposar-se a les adversitats.

Parlo de les arrels de cada generació perquè la novetat  actual ha de xuclar de la sabia sàvia de les generacions passades si no vol caure en un desarrelament que ens durà a la perdició i a la desaparició de la nostra cultura arrelada: «Que no t’arrenquin de la terra. Aquesta no és pas una qüestió secundària». Parlo de les arrels que Europa necessita perquè ha de forjar-se en la comunió entre tots els seus membres. Per tant, no ha de caure en aïllaments que no responen als seus anhels de transformar-se en una comunió de comunitats humanes inspirada en les seves arrels humanistes cristianes. Aquesta unió no és fàcil. És molt fràgil com hem vist amb la pandèmia del COVID-19. Ha sacsejat els fonaments de l’Europa que volem i ha dut als països membres a desenvolupar-se de manera aïllada i pensant en els seus conciutadans, excloent els dels altres estats. Les oportunitats poden ser ocasió de solidaritat o d’allunyament.

Ara bé, tornant al tema de cultivar les arrels de cada generació de joves, aquestes no han d’impedir visualitzar les propostes que el present ofereix. Ans al contrari, aquest il·lumina amb la seva creativitat, llibertat, entusiasme… la riquesa del dipòsit arrelat en els novells. Han de descobrir la riquesa de la complementarietat entre la novetat i les seves arrels. Una reflexió que fa que cada generació de joves posi les bases sobre una plenitud. En aquesta consideració, s’ha de tenir cura a no perdre la identitat que, sovint, vol ser aniquilada per la cultura totalitzadora del consumisme mundial. Aquest, intenta esbategar la riquesa cultural de cada població i homogeneïtzar els joves de manera global encara que sigui en prejudici de les arrels pròpies com el Papa Francesc ens comenta.

I el que els joves han de voler el seu creixement que s’arrela amb la seva història i que interactua amb les altres generacions de manera madura i sòlida per mitjà del diàleg. Aquest ha de tenir un esperit crític que escolti la riquesa de cada època, sense deixar-se absorbir per altres generacions i sense anul·lar-les. En definitiva, els membres, han de crear ponts afectius i efectius entre tots els que formen part de la gran família humana del present i del passat per fer les aportacions de les que en son responsables. El Papa ens demana un esforç comunional entre tots els integrants de la societat, on els joves han de poder tenir visions que els obrin horitzons i els mostrin nous camins arrelats en els somnis dels ancians. És un esforç que ens duu a la complementarietat dels uns amb els altres per enriquir-nos mútuament tot i saber la complexitat del diàleg.

El caminar dels joves amb els més ancians els fa possible pouar en la fecunditat, per mitjà de les seves experiències, a fi de copsar realment allò que és important. D’aquesta manera els grans valors com l’amor, la gratuïtat, la comprensió germinaran en els novells fem possible les bases d’una fornada vers la plenitud. Un caminar que ha de dur els novells a veure en la saviesa dels ancians els sediments necessaris per afrontar les respectives vides amb les garanties per moure’s com horitzó de sentit que ofereix la Bona Notícia que és Jesús. Aquest caminar plegats és plasmat amb la imatge dels joves provinent de les illes Samoa que comentem que l’Església és una canoa, en la qual els vells ajuden a mantenir la direcció interpretant els estels, i els joves remen amb força imaginant el que els espera. Sota l’impuls sempre nou de l’Esperit Sant.

Mn. MANEL MERCADÉ

Delegat de Joventut de la diòcesi de Lleida

Després d’haver-nos tatuat el missatge que ens deixa per a tots els joves (Déu t’estima, Crist et salva, Ell viu i l’Esperit dona vida), el papa ens proposa observar alguns camins a recórrer durant l’estat de la joventut… dels anys o del cor!

Els joves es mouen entre els somnis i les decisions doncs una veritable pau interior (amb Déu) conviu amb la insatisfacció externa (vers la injustícia) Deu i els altres, això ens posa en joc, arriba el prendre determinacions a les que hem de deixar passar a Jesús a la barca de la nostra vida i confiar-li el timó, Ell només necessita que remem sense por a equivocar-nos i es que de l’error també s’aprèn.

Una altra ruta amb els joves són les ganes de viure i tenir experiències, amb el jove deixem les teories i donem-li vida, testimonis, sensacions, experiències on pugui viure el present i descobrir que Déu ens vol feliços. Que pugui veure com a l’entregar-li tot a Ell i l’omplir d’amor cada moment dóna sentit a la vida.

L’amistat amb els altres és un altre camí de joventut que ensenya a obrir-nos, a comprendre i cuidar dels demés, obliga a sortir de les nostres comoditats i aïllament per així compartir i posar en joc la vida. Una amistat que madura amb el temps i, és que, fins Jesús vol ser el nostre amic; vol forjar una amistat indestructible que podem sostenir amb el diàleg amb Ell. No privem al jove del valor d’aquesta amistat.

L’etapa del creixement i la maduració també és un camí. Igual que es cuida el cos s’ha de procurar també el creixement espiritual: cuidar aquesta presència del Déu viu en nosaltres, gràcies a això cadascú és únic, la conversió i l’acollida del do que Déu ens fa s’ha de cuidar constantment.

Si vols arribar ràpid, ves sol però si vols arribar lluny, ves amb altres. El sender de la fraternitat dóna una mirada nova a la vivència de la fe. És infinitament millor viure la fe amb companyia, junts. La convivència ajuda a curar moltes ferides de la història personal pel camí del perdó i la reconciliació.

El camí del compromís és el que va construint també al jove; des de la vocació laïcal i professional concreta i vivint la caritat familiar, la caritat social i la caritat política es pot descobrir com lluitador pel be comú servint als pobres i protagonitzant la revolució de la caritat i el servei.

Totes les rutes proposades ens porten a trobar en el jove la llavor a ser decidits i valents missioners per poder ser així testimonis de l’Evangeli sense límits ni fronteres, tenint ben present com no serà una tasca fàcil, posant-se enfront de la mal dita societat del benestar.

Una mirada neta a les potencialitats dels joves i no caure en la pesada de…són joves! Confiem, lluitem i esperem també amb ells.

Mn. IVAN CID

Delegat de Joventut de la diòcesi de Tortosa