Categories
Acompanyants Article

Guiar el rumb de la nostra vida…

Cada persona al llarg de la seva vida el que cerca i vol és que la seva vida tingui un sentit, descobrir perquè ha estat creat, i quan hom el troba esdevé feliç en tot el que fa i viu. I aquí rau la qüestió, com podem trobar el sentit, l’orientació, el rumb de la meva vida? Pels cristians, aquest sentit només el trobem quan descobrim i responem a la vocació rebuda, al què Déu ens ha creat.

Per aquest motiu, cadascú de nosaltres ens hauríem d’interpel·lar si realment orientem bé el rumb de la nostra vida, si la nostra opció vital respon a la vocació a la qual sóc cridat, perquè només podrem ajudar als nostres adolescents i joves a buscar i respondre el sentit de la seva vida des de la nostra pròpia experiència i testimoni.

Sens dubte Déu ens ha creat per donar resposta a la seva crida, única resposta que ens farà viure en plenitud. En una cultura del provisional, som cridats de nou a ser revolucionaris, i ser revolucionaris significa ser capaços d’assumir compromisos, estimar en fidelitat, optar per quelcom perdurable. Revolucionaris en: ser fidels en l’amor que és capaç d’omplir el cor i engendrar una família que és puntal i escalf; en comprometre’s i fer la pròpia vida un ser per als altres; en descobrir i teixir una ferma relació d’amistat i amor amb Déu; en somniar i fer realitat el teu treball que potenciï totes les teves capacitats i orientar-les vers un sentit…

En la cultura del provisional totes aquestes dimensions entren en crisi: fidelitat en l’amor, el do de la família, la fe i la relació personal amb el Senyor, el compromís generós i per amor, un treball com a resposta al que ets i no com objectiu merament econòmic….

Per això, en paraules del papa Francesc al capítol 8 de la Christus Vivit és tant important i ens hem de convèncer que tota pastoral és vocacional, tota formació és vocacional i tota espiritualitat és vocacional. I això val per a tots: pares i mares, educadors, preveres, acompanyants… Déu posa a les nostres mans el tresor més gran, els adolescents i joves de la nostra societat, per tal que els ajudem a descobrir per a què han estat cridats, i ajudar-los a respondre per esdevenir plenament feliços. Sens dubte, serà el regal més gran que els hi podrem fer al llarg de la seva vida.

Això no ho podrem fer des de la teoria, els discursos i les receptes preestablertes, sinó com hem dit, des de la pròpia experiència i testimoni, des del caminar amb paciència i estima al seu costat (com feia Jesús amb els seus deixebles), des de l’escolta i l’empatia, des de l’amor sincer i autèntic que els farà obrir el cor, des d’ajudar-los a frenar el ritme accelerat i estressant de la nostra societat, i sobretot, de posar-los en el silenci i la pregària davant de Déu per tal que puguin confrontar amb Ell la seva vida i els seus anhels: l’únic que els farà sentir la seva crida, els captivarà amb la seva mirada i els farà respondre amb alegria.

Massa sovint hem reduït la pastoral vocacional a les vocacions específiques, cal que com fa amb encert el papa Francesc, ampliem aquesta comprensió i pastoral a tot allò que afecta a la vida dels joves: opció de parella, d’estudis i treball, de família, de relacions, de compromisos… Perquè tot allò que viuran i optaran, els ajudarà poc a poc a respondre amb més especificitat a la crida que Déu els fa: la salvació que Déu ens regala és una invitació a formar part d’una història d’amor que es teixeix amb les nostres històries; que viu i vol néixer entre nosaltres perquè donem fruit allà on siguem, com estiguem i amb qui estiguem. Allà ve el Senyor a plantar i a plantar-se (CV 252).

JOSEP MATEU GUARRO

Director del SIJ

https://opticalacreublanca.com/wp-content/uploads/2018/02/cursa-orientacio-mapa-bruixola.jpg
Categories
Acompanyants Article

Com són els joves d’avui en dia?

Existeix una sola paraula que englobi a tots els joves del món?

Els joves són l’ara de Déu. Els joves enriqueixen i aporten a l’Església una frescor, una novetat, una provocació i unes preguntes, que la gent gran no es fa. Els joves pregunten als grans i aquests han d’intentar no deixar-se emportar per respostes tancades o preconcebudes. Els grans tenen molt a aprendre dels joves per la via de l’empatia, el que el Papa anomena: “camins d’encontre”. El diàleg entre grans i petits és necessari per fer créixer l’Església, contràriament el que crearíem és una distància major entre grans i joves.

Però tots els joves són iguals? La paraula joves els engloba a tots?

Cada jove ha de ser considerat terra sagrada, i ens hem d’acostar a ell/ella amb aquesta convicció. La paraula joventut no defineix res, hauríem de parlar de joventuts…, ja que existeixen “joves [concrets] amb les seves vides concretes”, conèixer com són els joves que tractem és fonamental per poder-los entendre… cada realitat és diferent, però cada realitat és una oportunitat.

Molts joves viuen en contextos de guerra, víctimes de segrests, esclavitud, explotació sexual, violació, delinqüència, violència, situacions d’addiccions, víctimes de la marginació i l’exclusió social… l’església ha de plorar davant dels drames que viuen alguns dels joves d’avui dia. No podem tampoc acostumar-nos que això sigui “el normal”, ni fer mirar als nostres joves cap a un altre costat, amb anestèsies, els hem de convidar a plorar pels drames dels seus germans.

Els joves actuals viuen en el món actual: globalitzat, hipersexualitzat, ple d’ideologies, interessos econòmics i prejudicis, és l’era digital. Els joves viuen en aquest món i és el mateix que el pot allunyar de l’Església per no trobar respostes a les situacions que viu. Els joves viuen, moltes vegades, allunyats de la realitat en l’esfera digital: distanciats de la seva família, dels valors culturals i religiosos… i això porta moltes vegades a les persones a la soledat més absoluta… són els “emigrants digitals”, existeixen apunta el pontífex, uns altres emigrants fruit de les guerres. Són els “emigrants com a paradigma del nostre temps”.

Ni els abusos, ni les arrugues de l’Església ens han de fer perdre de l’esperança: és el moment d’una renovació històrica, d’una nova Pentecosta! Francesc anima també als joves a demanar a Jesús que els renovi, en moments de debilitat, cansament o decepció.

Arriscar-se a que valgui la pena, arriscar-se pels altres… quants joves de les nostres parròquies tenen grans somnis, somnis no gens egoistes. El Sant Pare els convida viure una vida comunitària, a no aïllar-se, ja la soledat debilita, fa perdre forces, lluitar pels altres, fer grans sacrificis pels demés. Aquest ha de ser l’alè pels nostres joves!

MIQUEL VENTURA STJES (Delegat de Joventut a la diòcesi de Solsona)

joves

Categories
Acompanyants Article

Què diu la Paraula de Déu?

Tinc el desig d’animar-te a la lectura d’aquest document, tot compartint les següents paraules: … un pot passar la seva joventut distret, volant per la superfície de la vida, endormiscat, incapaç de conrear relacions profundes i d’entrar en el més pregon de la vida. D’aquesta manera prepara un futur pobre, sense substància. O un pot gastar la seva joventut per conrear coses boniques i grans, i així prepara un futur ple de vida i de riquesa interior. (CV 19) I abans d’agafar la Bíblia, i rellegir allò que Déu diu sobre els joves, podem preguntar-nos, cadascú de nosaltres, en què gastem la vida.

Al llarg de l’Antic Testament trobem diversos exemples, on podem copsar, com Déu mira als joves amb uns ulls diferents. Podem fer-ho amb Josep, el més petit de la família, amb la sinceritat dels joves de Gedeó,  amb l’insegur jovenet Samuel, amb el rei David que va ser escollit essent un noi, l’audàcia de la joventut va moure a Salomó a demanar a Déu la saviesa, la jove Rut fou un exemple de generositat.

I ara us proposo 7 afirmacions, que es desprenen de la lectura dels punts del document, que fan referència a textos del Nou Testament.

  1. Jesús elogia el jove pecador que reprèn el bon camí més que no pas el qui es creu fidel però no viu l’esperit de l’amor i de la misericòrdia.
  2. La veritable joventut és tenir un cor capaç d’estimar. Allò que envelleix l’ànima és tot el que ens separa dels altres.
  3. A Jesús no li queia bé que les persones adultes miressin despectivament els més joves i els tinguessin al seu servei de manera despòtica.
  4. Insisteixo als joves que no us deixeu robar l’esperança.
  5. Sempre invita a un profund respecte envers els ancians, perquè alberguen un tresor d’experiència, i en el silenci del seu cor guarden moltes històries que ens poden ajudar a no equivocar-nos ni enganyar-nos per falsos miratges.
  6. No fa bé caure en un culte a la joventut, o en una actitud juvenil que menysprea els altres pels seus anys, o perquè són d’una altra època.
  7. Un jove savi s’obre al futur, però sempre és capaç de rescatar alguna cosa de l’experiència dels altres.

I un cop arribats a aquest punt, podem fer un CV1.jpegpetit exercici de sinceritat i preguntar-nos sobre quina és la mirada que tenim vers els joves i la joventut; si ho som, de quina mena de joves som.

I per començar la lectura de la Crist viu, amb estima cap a cadascun dels joves, una de les moltes dades que ens parlen d’ells: el suïcidi és una de les principals causes de mort entre els joves. I el suïcidi té a veure amb el sentit de la pròpia vida. El Francisco Villar, psicòleg clínic i responsable de la Unitat de Conducta Suïcida del Servei de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ha classificat aquests joves en tres grups, i el més nombrós, que representa el 60% del total, està format per joves que presenten problemes vitals i conductuals de llarg recorregut. Potser l’Evangeli pot ser llum per a la seves vides. Qui els portarà aquesta llum?

Carles Muñiz Pérez, prevere

Delegat de pastoral juvenil del bisbat de sant Feliu de Llobregat

Reflexions a partir de la ChV de les delegacions de pastoral juvenil a la Tarraconense http://www.esglesiajove.cat

Categories
Acompanyants Activitats

Com acompanyar els joves?

Com a fruit del recent Sínode de Joves, el Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ – delegats de pastoral de joventut de les diòcesis de Catalunya i Mallorca) elaboren cada mes un article per desgranar i comprendre millor el missatge que el Sínode vol adreçar a tota l’Església. Aquest mes tractarem sobre la família.
Com ens ha dit el Sínode, una Església que acompanya els joves és una Església que escolta, que es preocupa per allò que els hi preocupa, que coneix tant allò que els hi agrada, com allò que els fa patir, i que no vol que deixin de ser joves del segle XXI per ser cristians. Quina música escolten? Quines sèries miren? A quins youtubers segueixen? Escoltant-los a ells i allò que els interessa, descobrirem què hi ha en el seu cor. Tant allò que cerquen com allò que necessiten, com faria Jesús.
Una Església que acompanya no veu la joventut com un molest tràmit per a ser adult. L’adolescència i la joventut són un moment clau en la formació de la identitat d’una persona. No seríem qui som sense persones que quan érem joves ens van escoltar i van ser referents. Qui sóc jo? Què haig de fer amb la meva vida? Cap a on camino? Són preguntes que tot jove s’acaba fent. Però qui l’ajuda a trobar la resposta? Nosaltres no la tenim. Jesús sí. La nostra missió és ser com Joan Baptista i portar-los a Jesús perquè li preguntin.
Per aquesta raó és tant important no amagar a Crist als joves. Ell és l’interessant, no nosaltres, ni els nostres valors ni les nostres idees. Portem-los a Jesús. A vegades per pors, falta de fe o prejudicis hem presentat un Jesús tan light que no atrau ningú. L’hem maquillat o fins i tot amagat als joves, no fos que s’espantessin. I després ens hem estranyat que no el coneguessin. No tinguem por i confiem en Ell. El jove és una esponja, i quan el poses davant el misteri d’un Déu que l’estima bojament, mai resta indiferent. Portem-los sense por a la pregària, a l’adoració, a pelegrinatges, a voluntariats, etc.
Una Església que acompanya té la missió d’ajudar els joves a descobrir el somni que Déu té per ells. Un somni que si és de Déu es traduirà en donar la vida. Però on i com? Ajudem-los a trobar-lo confiant en ells responsabilitats. Així podran experimentar la joia de donar-se i veuran que són capaços i necessaris. És així com podran sentir la crida de Déu.
Poques vegades un jove demanarà ser acompanyat. Però no ens deixem enganyar. Això no vol dir que no desitgi tenir un espai on ser escoltat, i així trobar llum per saber cap on dirigir els seus passos en la vida i la fe. Com estàs? Vols que quedem un dia per parlar? No tinguem recança de preguntar-li. Segurament ens portarem sorpreses.
Només cal estar enamorat de Crist, estimar els joves tal com són, volent sobretot el seu bé espiritual i personal, i tenir temps per escoltar-los. La resta ja és cosa d’ells dos: Jesús i els joves.

Mn. Bruno Bérchez
Membre del SIJ i Delegat de Joventut de l’arxidiòcesi de Barcelona

Categories
Acompanyants Activitats Fòrum Pastoral Juvenil Notícies

Acompanyar en el discerniment

Aquest dissabte al matí, 16 de desembre, la parròquia dels Dolors de Tortosa ens ha obert les seves portes per a celebrar el fòrum de pastoral juvenil, on hem après quin és el camí per a aconseguir decisions coherents, intel·ligents, equilibrades i apropiades i a com ensenyar-ho a fer als joves i no tant joves que acompanyem.

La pregària de la jornada l’ha portat l’equip de catequistes de joves de la parròquia, ens han ensenyat com preguen a través de cançons que els nois els hi presenten i com i tot i no ser lletres que s’han fet pensant amb Ell en podem treure missatge en cristià.

Hem tingut l’oportunitat d’escoltar al pare David Guindulain SJ, la seva ponència ha tractat sobre l’acompanyament en el discerniment.

Acompanyar és dir-li a l’altre que té un nom i ajudar a descobrir-lo; una crida, també a descobrir, que se li anirà revelant, i que el portarà a ser el que està pensat; perquè la vocació, normalment, la sabrem a través de la mediació dels altres. Déu pronuncia un nom sobre nosaltres, ens crida i ens dóna una vocació. És el jo més profund, que ve donat, i el Jesús que avui tu reveles.

L’acompanyant, ha de prendre consciència del rol que pren respecte l’acompanyat i de la influència que puguin tenir en ell les seves experiències passades. Pot semblar-se a la persona que en aquell moment necessitaria l’altre: el seu germà gran, la iaia, un amic de la infantesa, etc.; de la mateixa manera, l’acompanyat, ens pot remetre a algú que ja coneixem i que això predisposi les trobades.

Hem entès que les expectatives per a les dos parts són fortes, i l’acompanyant, no pot resultar un “totpoderós”, no tindrà sempre la solució, pot ser que de vegades només es dediqui a escoltar.

També necessita un acompanyant. A més a més, no podem oblidar que és un treball de tres i qui és més decisiu, l’Esperit Sant, esdevé invisible per a nosaltres. Acollir la vocació, serà acollir que pugui passar allò que no només depèn de nosaltres.
Hem après a fer un examen de consciència, una mica exprés, essencial per a revisar en quins moments del dia donem glòria a Déu i en quins no tant. També per a prendre decisions importants.

Tornant a l’acompanyament, acompanyar, és ajudar a ser, és una relació de més de 2 que fan una aliança per a descobrir el que l’altre és. És convertir-se en un intèrpret atent de la interioritat de l’altre. El Senyor vol aquesta aliança i vol dependre del nostre sí. No és una onada que se’ns emporta, sinó, que ens diu: “estic a la porta i truco”. És un gran misteri.

Maria Y. Llarch