Existeix una sola paraula que englobi a tots els joves del món?

Els joves són l’ara de Déu. Els joves enriqueixen i aporten a l’Església una frescor, una novetat, una provocació i unes preguntes, que la gent gran no es fa. Els joves pregunten als grans i aquests han d’intentar no deixar-se emportar per respostes tancades o preconcebudes. Els grans tenen molt a aprendre dels joves per la via de l’empatia, el que el Papa anomena: “camins d’encontre”. El diàleg entre grans i petits és necessari per fer créixer l’Església, contràriament el que crearíem és una distància major entre grans i joves.

Però tots els joves són iguals? La paraula joves els engloba a tots?

Cada jove ha de ser considerat terra sagrada, i ens hem d’acostar a ell/ella amb aquesta convicció. La paraula joventut no defineix res, hauríem de parlar de joventuts…, ja que existeixen “joves [concrets] amb les seves vides concretes”, conèixer com són els joves que tractem és fonamental per poder-los entendre… cada realitat és diferent, però cada realitat és una oportunitat.

Molts joves viuen en contextos de guerra, víctimes de segrests, esclavitud, explotació sexual, violació, delinqüència, violència, situacions d’addiccions, víctimes de la marginació i l’exclusió social… l’església ha de plorar davant dels drames que viuen alguns dels joves d’avui dia. No podem tampoc acostumar-nos que això sigui “el normal”, ni fer mirar als nostres joves cap a un altre costat, amb anestèsies, els hem de convidar a plorar pels drames dels seus germans.

Els joves actuals viuen en el món actual: globalitzat, hipersexualitzat, ple d’ideologies, interessos econòmics i prejudicis, és l’era digital. Els joves viuen en aquest món i és el mateix que el pot allunyar de l’Església per no trobar respostes a les situacions que viu. Els joves viuen, moltes vegades, allunyats de la realitat en l’esfera digital: distanciats de la seva família, dels valors culturals i religiosos… i això porta moltes vegades a les persones a la soledat més absoluta… són els “emigrants digitals”, existeixen apunta el pontífex, uns altres emigrants fruit de les guerres. Són els “emigrants com a paradigma del nostre temps”.

Ni els abusos, ni les arrugues de l’Església ens han de fer perdre de l’esperança: és el moment d’una renovació històrica, d’una nova Pentecosta! Francesc anima també als joves a demanar a Jesús que els renovi, en moments de debilitat, cansament o decepció.

Arriscar-se a que valgui la pena, arriscar-se pels altres… quants joves de les nostres parròquies tenen grans somnis, somnis no gens egoistes. El Sant Pare els convida viure una vida comunitària, a no aïllar-se, ja la soledat debilita, fa perdre forces, lluitar pels altres, fer grans sacrificis pels demés. Aquest ha de ser l’alè pels nostres joves!

MIQUEL VENTURA STJES (Delegat de Joventut a la diòcesi de Solsona)

joves

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.