Aquest dissabte al matí, 16 de desembre, la parròquia dels Dolors de Tortosa ens ha obert les seves portes per a celebrar el fòrum de pastoral juvenil, on hem après quin és el camí per a aconseguir decisions coherents, intel·ligents, equilibrades i apropiades i a com ensenyar-ho a fer als joves i no tant joves que acompanyem.

La pregària de la jornada l’ha portat l’equip de catequistes de joves de la parròquia, ens han ensenyat com preguen a través de cançons que els nois els hi presenten i com i tot i no ser lletres que s’han fet pensant amb Ell en podem treure missatge en cristià.

Hem tingut l’oportunitat d’escoltar al pare David Guindulain SJ, la seva ponència ha tractat sobre l’acompanyament en el discerniment.

Acompanyar és dir-li a l’altre que té un nom i ajudar a descobrir-lo; una crida, també a descobrir, que se li anirà revelant, i que el portarà a ser el que està pensat; perquè la vocació, normalment, la sabrem a través de la mediació dels altres. Déu pronuncia un nom sobre nosaltres, ens crida i ens dóna una vocació. És el jo més profund, que ve donat, i el Jesús que avui tu reveles.

L’acompanyant, ha de prendre consciència del rol que pren respecte l’acompanyat i de la influència que puguin tenir en ell les seves experiències passades. Pot semblar-se a la persona que en aquell moment necessitaria l’altre: el seu germà gran, la iaia, un amic de la infantesa, etc.; de la mateixa manera, l’acompanyat, ens pot remetre a algú que ja coneixem i que això predisposi les trobades.

Hem entès que les expectatives per a les dos parts són fortes, i l’acompanyant, no pot resultar un “totpoderós”, no tindrà sempre la solució, pot ser que de vegades només es dediqui a escoltar.

També necessita un acompanyant. A més a més, no podem oblidar que és un treball de tres i qui és més decisiu, l’Esperit Sant, esdevé invisible per a nosaltres. Acollir la vocació, serà acollir que pugui passar allò que no només depèn de nosaltres.
Hem après a fer un examen de consciència, una mica exprés, essencial per a revisar en quins moments del dia donem glòria a Déu i en quins no tant. També per a prendre decisions importants.

Tornant a l’acompanyament, acompanyar, és ajudar a ser, és una relació de més de 2 que fan una aliança per a descobrir el que l’altre és. És convertir-se en un intèrpret atent de la interioritat de l’altre. El Senyor vol aquesta aliança i vol dependre del nostre sí. No és una onada que se’ns emporta, sinó, que ens diu: “estic a la porta i truco”. És un gran misteri.

Maria Y. Llarch

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.