Aquesta setmana us proposem aquesta cançó: El credo nicaragüense. Hi ha que entendre que és una adaptació per a una cultura concreta, però a tots ens pot servir per aprofundir la nostra fe.
Anuncis
Delegació Pastoral Juvenil del Bisbat de Tortosa
2 cançons boniques. Però més que ajudar-nos a aprofundir poden despistar-nos. El Credo de la Missa Nicaragüense parla de “liberación”, que si és espiritual és correcta. Però als 70 que es va composar, a sudamèrica creixia la Teologia de l’Alliberament, que promou o insinua el marxisme. Ideologia que defensa la lluita de classes i utilitza els pobres per anar contra els rics. Això no és cristià. Crist promovia l’amor i no l’enfrontament. L’Església defensa la Justícia Social, on les classes es puguin entendre i col.laborar en el bé comú.
Al video es compara Crist amb el Che. Jesús no era un revolucionari social sinò espiritual. No anunciava la lluita sinò el canvi dels cors.
L’únic Credo real és el texte universal en les dues versions (llarga o breu), que aglutina tots els catòlics. El mateix amb el Parenostre.
Altres versions poden distorsionar el contingut. No dubto de la bona intenció, però potser no sigui encertada.
M'agradaM'agrada