Apareix al Facebook una nova pàgina amb el següent nom: “Joves de les Parròquies d’Amposta” … preguntem a Gemma España:
Gemma, com ha sortit aquesta iniciativa?
La iniciativa va sortir quan vaig veure que hi havia un interès de joves de les diverses Parròquies d’Amposta en participar d’activitats que s’organitzaven a la meva parròquia. Fa molt de temps també va haver un intent d’agrupar totes les activitats que es feien en totes les parròquies d’Amposta amb l’Agrupació Montsianell, però aquesta es va anar desviant cap al món del lleure i es dedicava més als nens i nenes, és a dir, a nivell infantil. I la part dels joves es va deixar una mica desbancada perquè formaven part del grup de monitors. Així que actualment hi ha una manca d’atenció al jovent de les nostres parròquies. I vaig pensar que la millor idea era anar-los recollint i cercant per internet ja que avui en dia és com un mitjà més de comunicació.
Qué us agradaria aconseguir amb aquesta pàgina?
El principal objectiu de Joves de les Parròquies d’Amposta és ser un punt de trobada entre les tres parròquies i començar un viatge de confiança i retrobament que ens ajudi a unir-nos en la fe. Com per exemple proposar activitats per a que puguem unir-nos els joves, organitzar pregaries, participar en el voluntariat, compartir informació (alguna trobada de la delegació o altres), etc.
Personalment, trobes que les xarxes socials poden ajudar en l’avangelització dels joves?
I dir que esta més que clar que les xarxes socials poden ajudar a l’evangelització dels joves. No ho veieu al Zona Wifi? Ja disposeu de 178 persones!!! Que direu… comparat amb el nombre de persones que hi ha a la diòcesis potser no hi ha per a tant. Però la majoria de gent que hi ha a Zona Wifi són joves o persones que treballen/conviuen amb joves. Només en dir això ja es veu que si, les xarxes socials ajuden. Però s’han de saber manejar, perquè una persona ho vol fer amb tota la bona voluntat del món i no funciona. I no passarà res potser d’aquí un temps si que funcionarà. Tot hi així no s’ha de perdre l’esperança.
Gràcies Gemma.
