HO HEM VISCUT AIXÍ…

Voluntariat BCN
(Encara que fa uns dies vam publicar alguna imatge del voluntariat d’aquest Nadal, ara ens arriben dos tetsimonis més de joves de Tortosa que val la pensa llegir).
Els dies 27, 28 i 29 de desembre d’aquest 2012, una trentena de persones de la Diòcesis de Tortosa ens vam desplaçar a Barcelona per assistir al voluntariat. El voluntariat consisteix en estar aquests dies de Nadal amb la gent que més ho necessita i ajudar tant com puguem. També consisteix en moments de pregària i convivència on, tots junts, els fem molt agradables.
Cinc joves vam anar al Menjador social Mare Teresa de Calcuta al barri del Raval. Tots cinc, acompanyats per Mossèn Javier Vilanova, anàvem molt entusiasmats i amb ganes de poder ajudar el màxim possible. I la veritat, no ens va defraudar. Tots els moments van ser de sorpresa per veure un món que no toquem tant de primera mà tots els dies, però un món en que, ara per ara, som conscients que necessita ajuda i tots hem d’estar disposats a ser voluntaris i emprenedors.
Al menjador vam fer-hi moltes coses: vam ajudar a la cuina, vam embolicar regals, i sobretot, vam repartir el menjar a tota la gent que va venir i que realment ho necessitava. I la veritat, això és el que ens va sorprendre més. La quantitat de gent que necessita ajuda i nosaltres no ens ho pensem és immensa. Durant aquestos dies vam poder experimentar sensacions noves, sensacions que només aquells dies i en aquells moments vam poder sentir i que són inexplicables. La gent que els reparteixes el menjar és agraïda i en les seves cares ho mostren. T’ho agraeixen tot, fins al mínim got de llet o d’aigua, o fins i tot el mínim somriure, potser l’únic que els faran en el dia. Cadascú de nosaltres, quan acabàvem la jornada, ens explicàvem les coses que ens havia dit aquesta gent i, en el poc temps que vam estar, ens va servir de molt.
La gent que col•labora com a voluntària i que s’entrega cada dia fa una feina excepcional i, en la meva opinió, digna de reconèixer. La coordinació que hi ha en el menjador és genial i els voluntaris ja s’encarreguen de que no falti de res.
Finalment, crec que aquesta experiència és digna de repetir ja que aporta moltes coses bones i moltes sensacions noves. També és un temps d’entrega als altres i d’ajudar el màxim possible a tothom que ho necessita. Per tant, animo a tothom que s’hi apunti, ja que val molt la pena i segur que els deixa amb un bon sabor de boca.

Maria Armengol Albiol

Els passats dies 27, 28 i 29 de desembre una trentena de joves vam gaudir de l’experiència del Voluntariat. Vam anar a Barcelona acompanyats pel mossèn Javier, la germana Maria i la germana Maria Jesús. El primer dia una germana teresiana i un mossèn que visitaven a presos i gent dels barris marginals de Barcelona, van compartir la seva experiència amb nosaltres. Els altres dos dies vam fer grups i cadascun va anar a un lloc diferent, on vam compartir el nostre temps, la il•lusió i les ganes de col•laborar. Els llocs on cada grup van dur a terme aquesta experiència van ser: la Fundació Albà, el Cottolengo del Pare Alegre, un menjador social i la residència de gent gran de les germanetes dels pobres.
El grup que vam anar al Cottolengo ens va agradar molt la experiència i ens va enriquir molt. El Cottolengo és una residència on viu la gent amb malalties o discapacitats severes que les seves famílies no els poden atendre, però, allí tots junts les germanes i els malalts formen la gran família cottolenguina. El primer dia abans de començar el nostre servei com a voluntaris ens vam passar un vídeo que ens mostraven el carisma del Cottolengo: tots junts formaven una gran família molt unida on tots s’ajudaven en mesura de les seves possibilitats i vivien de la Divina Providència, tot el que tenen els hi dóna la gent desinteressadament i sense haver-ho demanat. Pel matí teníem dos opcions: anar a ajudar a la cuina o ajudar cosir i plegar roba. Al mig dia i a la tarda fèiem el que ens enriquia més com a persones i com a cristians, gaudíem del contacte directe dels malalts, els donàvem el dinar i el sopar. Estàvem allà al seu costat sense intercanviar moltes paraules però sí sentiments. Encara que no ho expressessin notaves un sentiment d’agraïment, que et feia completament feliç. Una altra cosa que vam observar va ser que tots ells vivien amb molta felicitat i harmonia, encara que patien situacions molt complicades, somreien i es mostraven alegres. L’alegria s’encomanava i et feia adonar-te’n que si ells no tenen cap motiu per estar tristos, nosaltres encara menys. T’adones que la solució als problemes es troba en un gran somriure, una forta abraçada i molta il•lusió. Anna Bel

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s