Francina: “… per acabar, m’agradaria compartir una  cosa que em va omplir moltissim, anant al Vaticà, al carrer, hi havia una dona, al terra, molt prima, en cara de malalta i famolenca,  menjant un trosset de pa dur, i em vaig parar davant d’ella, vaig deixar la motxila al terra i em vaig agenollar a buscar menjar que pogués portar, i vaig vore com la seva cara s’omplia de esperança, al final només portava 4 pomes, 2 mandarines i el pa i el formatget de Taizè, però me va encantar vore l’agraida i el contenta que es va posar, estava com un xiquet petit quan rep un regal, els ulls li brillaven…”

Vicky: “Primer de tot podria dir que el que més m’ha impresionat ha estat la magnitud de les esglésies basíliques… però la veritat és que un dels moments que recordo més especials és l’adoració a la Creu que vam compartir molts joves després de la última pregària, on amb el cap reposat sobre ella, li oferiem la nostra vida, les nostres inquietuds i el nostre agraïment. Potser no tots pertanyíem a la mateixa confessió catòlica que a vegdaes sembla que ens separi, però per uns instants vam abraçar un mateix punt comú que ens uneix: el Crist que ens il·lumina i ens acompanya sempre”.

Gemma: “… aquesta vegada la cançó que més m’ha arribat és “Il Signore ti ristora. Dio non allontana. Il Signore viene ad incontrarti. Viene ad incontrarti…” Perquè és realment el que Déu a través d’esta trobada va fer en mi. Em va restaurar la fe, no em va apartar, sino que em va venir a trobar i acompanyar”

Kenneth: la meva frase seria: “la ignorància ens manté dividits, la confiança ens uneix”.