DES DE POBLET!

Del 5 al 7 de desembre alguns joves del nostre bisbat han participat del Recés Espiritual per a joves, que ha tingut lloc a Poblet. Els hem fet algunes preguntes i aquí tenim algunes respostes:

Cinta, l’any passat ja vas participar d’aquest Recés. Ara que ja ha passat un any, com trobes que aquell Recés t’ha ajudat al llarg de l’any?

Aquest és el segon cop que participo en el Recés a Poblet. L’any passat ja vaig participar i, sincerament, m’ha ajudat molt al llarg de l’any. Diuen que hi ha experiències que et canvien la vida. Doncs, per a mi, aquests recessos en són un bon exemple. Jo continuo sent la jove amb entusiasme…Però alguna cosa en el meu interior canvia, ha canviat. Al final del passat recés, em vaig formular un somni que s’havia de complir. Jo vaig escriure “Viure un Poblet cada dia” i, per mi, s’ha complert. Cada dia, amb cada gest, somriure, abraçada, cada gràcies…M’han permès anar “paint” tot el que vaig viure, escriure, pensar o reflexionar aquells dies a Poblet. Al llarg d’aquest any, he pogut anar gaudint de més moments de silenci exterior i interior. He pogut conèixer la soledat amb el Crist. També he entès que jo busco a Déu, però Déu s’ha avançat a buscar-me i m’he disposat a escoltar-lo. La pregària és un diàleg. Jo parlo a Déu i m’escolta, doncs Déu també em parla i jo he d’estar disposada a escoltar-lo. He aprés, al llarg de l’any, a no intentar portar tot segons les meves previsions, a no carregar-me d’idees preconcebudes. És així, perquè Déu dóna el seu AMOR a qui s’hi confia. I, si ens pot “atabalar” tant silenci, solament cal recordar “és bo d’esperar en el silenci l’ajuda del Senyor.

Isa, ens expliques una mica què ha suposat per a tu aquest Recés?
Aquest Recés ha estat un temps de dedicació al diàleg amb Jesús i al diàleg interpersonal. A banda també (tot i que éren amb silenci) per al diàleg amb joves de la diòcesi. Quan portes temps apartada de les trobades i de viure amb la intensitat que ho feies abans aquelles trobades amb els joves; penses que pot ser actualment ja no et queda aquella energia que transmeties abans. Evidentment aquesta fortalesa física no es la mateixa (no són el mateix els 31 que els 21) però te n’adones que Jesús encara habita amb tu i que aquesta fe encara es contagia i es transmet. Que encara que tu te n’apartis Ell viu amb tu i això es fa present; que és quelcom que hi habita en el cor i acaba sortint per molt que algun cop intentem amagar-ho. Tal com va fer Pere, negant a Jesús.
Malgrat tot, aquest recés també m’ha servit fer reafirmar un cop més la meva fe. L’Església es gran, humil i plural; o almenys així hauria de ser-ho. I aquests exercicis, donat a la forma i a la simbologia presentada, m’han ajudat a apropar-me i a enamorar-me més del Crist.