3r DIA a VALÈNCIA

Abans de començar vull fer un aclariment, durant el dia vaig demanar als companys de la delegació tortosina que em digueren quines eren les seves impressions del viscut. En reproduiré algunes (salvaguardant identitat de les persones, per respecte a la intimitat) ja que l’experiència va ser viscuda en grup.

Son les 7’00h. Sona el despertador. Shhhhhht. No fer soroll, la gent que ocupem la comuna-menjador encara dorm. Dutxa semifreda, més freda que semi i preparada per a emprendre el dissabte dels dies de Congrés. Esmorzar valent a casa les Germanes i cap a la Catedral. Cada cop sento el banc fred de la Catedral de València un seient més còmode, serà que m’hi estic acostumant? Avui em toca a mi donar-vos testimoni de l’experiència del dia al #cnpj2012 (1). Intento fixar-me amb tot, disposar-me ja des de bon mati a viure entregada i amb il·lusió tot el que se’m proposi. Es respira un ambient generalitzat d’insertesa – curiositat pel que viurem a la vetlla de la nit.

“Destacaria l’espectativa que s’ha creat en les activitats de la nit. Crec que volen ser un punt clau del congrés” (BCJ)

Com tots els matins, pregària de Laudes a la Catedral. Comencem la feina amb la ponencia a càrrec de Mons. D. José Ignacio Munilla (Bisbe de la Diòcesi de Sant Sebastià, País Basc) que ens interpel·la els cors als assistents amb la conferència titulada, “La evangelización de los jóvenes ante la ‘emergencia afectiva’”. Us la podeu descarregar íntegra a la pàgina web del congrés. Val a dir que als congressistes allí presents els va emocionar, es va notar pel llarg aplaudiment que va rebre. Jo, i molts dels companys de la delegació tortosina en destaquem la cloenda, líteralment ens ha dit i ens diu, us diu a tots, “El corazón no es de quien lo rompe, sino de quien lo repara! Es decir, el corazón del joven, es el Corazón de Cristo”.

La ponencia, tot i que no l’he escoltat gaire després m’he l’he llegit i és molt bonica, sobretot el final”. (MBM) “La xerrada del mati ha sigut molt real” (GJ) “La xerrada del Munilla” (REG) Mira aquí el company, tutejant al Sr. Bisbe! 😉 D’altres han destacat directament la frase, i afegeixen “han hagut molts moments bons, però aquesta frase m’ha marcat com a possible lema en la meva vida” (LLBC)

Pausa – café esperada. Comencem a tenir allò que se’n diu “el cul quadrat”, en perdó de l’experssió però literalment. Reponem forces i seguim el treball del matí amb les diferents ressonàncies a la ponència, avui dos, Momentos fuertes en el seguimiento a Cristo, per la Madre Prado i Acompañamiento personal per D. Gonzalo Pérez-Boccherini. I dinem, de càtering però amb excés. Guardem el que no ens mengem i ho compartim amb qui ho necessita. Vaig ràpid, lo interessant és la nit i la gent està impacient.

“Jo destacaria que el plat de paella, tot i ser de càtering, estava prou bo”. (BCJ)

A la tarda el grup gran ens dividim, cadascú al taller que li tocava i viu l’experiència dels tallers. Pels comentaris, alguns van agradar més que d’altres; sense destacar-ne cap per sobre dels altres. Els únics que estavem contents dels tallers, AAM i jo que vam viure l’experiència del Lifeteen, una metodologia de catequesi amb joves de 12 fins a 18 anys que inclou performance, música, teatre, reflexió de grup i pregària tot en una sessió, ho barrejes fort i serveixes a temperatura ambient, l’explosió de sabors és total! Sopar del càtering que ens han servit a hora de dinar i corrents cap a les diferents parròquies per començar amb l’evangelització pels carrers de València. Això els menors de 30 anys, els majors de 30 anys tenien preparada una vetlla de pregària a la Catedral.

“El que més em va agradar va ser la vetlla de per la nit, sens dubte. Un temps de pregària, de trobada profunda amb el Senyor. Quina meravella els simbols, la bellesa, el cant, la armonia,…”(PMM)

Si, tal com us ho explico. Les espectatives del grup estaven dipositades en les activitats preparades per a la nit. Els de les parròquies vam poder gaudir d’un espai de pregària que ens posava en sintonía per a sortir a evangalitzar pels carrers de València, és a dir, per a viure l’experiència del 1r anunci de Déu. Alguns ens va agradar, d’altres ens vam sentir violentats,…cadascú va tenir sensacions, va viure l’experiència de forma diferent. I és que, diferent era el que acabavem de fer! Potser ens costarà entendre la dinàmica, la metodologia, el funcionament, la forma i l’efecte que això del primer anunci pot tenir, però…serà el que ens demanen els joves aquí i ara?

La 1’00h. Arribem a la casa de nou. Shhhhhht. Dormen. Inevitable fer soroll. Una estona de compartir experiència. A poc a poc, tots dormen de nou. Un dia d’experiència forta de fe. Tots descansen.


[1] Hashtag utilitzat a la xarxa social Twitter per a comentar i explicar, anunciar tot el que estava passant a València en motiu del I Congrés Nacional de Pastoral Juvenil 2012 (d’aquí les sigles, CNPJ)

Marisol Monfort ens explica el dissabte 3 de novembre, 3r dia del Congrés

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s