I UNA MICA MÉS DE TAIZÉ

Per fi després de 5 anys poden assistir a les trobades de Ginebra(Suïssa),  Brussel·les (Bèlgica), Poznan (Polònia) , Rotterdam (Holanda) i Berlín (Alemanya)  organitzats per la comunitat de Taizé , aquest estiu he pogut anar una setmana a la comunitat que es troba situada a França.

Vam sortir el dissabte 18 d’Agost per la tarda, amb joves de diferents llocs de Catalunya.  Els 3 joves del bisbat de Tortosa (Gemma, Maria i jo) ens vam unir amb l’autocar de la gent de Lleida, Vilanova i Mallorca

Un cop allà, la mecànica és semblant a les trobades. Ens reunim en aquest cas a l’església, per països, i des d’on ens indiquen a quin grup estarem durant la setmana i el lloc on dormirem (hi ha gent que dorm en tendes d’acampada i altres en barracons). Com del bisbat era l’únic noi, hem va tocar unir al grup de nois de Mallorca, en els quals vaig tardar ben poc en fer una gran amistat.

La dinàmica a Taizé es semblant a les trobades, pels matins pregaria a les 8:30, i tot seguit, l’esmorza i després reunió en grups. Els grups son de cinc a deu persones de diferents països. En els grups es parla de la carta del germà Alois. Jo vaig estar juntament amb una noia fen d’animador del nostre grup. A les 12:30 es fa la pregaria del migdia, i en acabar es reparteix el dinar.  Per la tarda, sobre les 4, fèiem diferents activitats, com per exemple, un dia rentar alguna zona del recinte, anar a fer una excursió,… A diferencia de les altres pregaries del dia, la de la nit, es menjava abans, perquè llavors la gent un cop acabada la pregaria es podia quedar fins l’hora que vulgues o per altra part anar al bar/lloc de festa de Taizé que es deia l’Oyak. A l’Oyak era un lloc que es feia des de prendre un cafè, gelat… fins i tot cançons típiques de cada país. L’hora per marxar a dormir i respecta els altres que ja dormien era a les 11:30. Els “Go to bed” (així anomenats a Taizé) eren els encarregats de vigilar que la gent no fes soroll.

El lloc on esta situat la comunitat de Taizé és a 70 quilometres de la ciutat de Lyon, al mig de la muntanya en grans extensions de camps. El clima a l’estiu es molt agradable, i ja ens van avisar que si estàs una setmana, tens el risc de que plogui algun dia. En el nostre cas, ens va ploure el dimarts juntament en molt de vent i el dijous va caure pedra de casi dos dits. Cal dir que les dos coses van ser momentànies.

El diumenge 26 d’Agost després de molts acomiadaments  en molta gent fantàstica coneguda durant tota la setmana tocava agafar l’autocar i tornar cap a casa. A la nit arribàvem a Amposta, després d’una setmana magnifica i plena de experiències  d’aquelles que no oblides mai.

Kenneth Algarra Santos, és un jove d’Amposta

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s