La setmana passada entre 8 i 12 persones (depenent del moment) van compartir vida i feina a la casa del Patronat del Mont Caro, al terme municipal de Roquetes, per a aquells que no conegueu el lloc. L’excusa era pintar la nova sala, que estava amb el pladur a la vista. Però com que els participants éren bastant treballadors, a més del previst, van pintar les reixes a les que van arribar des de l’escala, i van pintar també tota la entrada i el passadís, a més de netejar vidres i demés i llençar deixalles de les obres que encara romaníen a la casa.
Fins aquí la fitxa tècnica, la crònica podríem dir, si afegim que es féien els àpats i que van fer dos excursions durilles per l’esforç i impressionants per la vista. I que començaven i acabaven el dia en un temps de pregària i el dijous al matí també van cel·lebrar l’Eucaristia.
Però si ens endinsem un poc més, i a pesar de ser una experiència ben senzilla, viscuda per relativament poca gent, amb qüestions tant quotidianes com la neteja, fer el dinar, anar a caminar, pregar, conversar, … potser el més extrany és pintar, és una experiència important i interessant. I és perquè és una experiència que es pot traslladar fàcilment al dia a dia i que en el fons no té més que intentar fer d’una manera extraordinària allò més ordinari.
Si som capaços de captar-ho, aquesta experiència (com tantíssimes altres) té grans dosis de gratuïtat, de posar el que som i el que tenim al servei dels altres, d’aportar alegria mentres pintes i alhora cantes, de posar esperança en converses que miren més enllà de la situació que dia rere dia ens presenten les televisions, d’infondre ànims quan algú pateix mentre camina i té dubtes seriosos de si podrà arribar al final, … si es tenen els ulls oberts i el cor esponjòs, això es capta!
Ho escoltàvem a la Eucaristia, en Jesús tenim la possibilitat i la necessitat de fer noves les coses cada dia. I potser, també avui més que mai, necessitem mirar amb més desig aquelles primeres comunitats que compartíen el pa, la Paraula i ho posaven tot al servei de tots.
Clikant aquí! podeu veure un senzill video del que ha esdevingut l’experiència
One reply on “FER NOVES LES COSES!”
Sempre es un goig treballar i ficar la nostra petit petjada per fer-mos mes nostres els espais dels demes.
moltes gracies al voluntaris i tota la gent que a pregat per aquest voluntaris. el que erea un posible fet ara ja és un fet.
M'agradaM'agrada