Sobre la PREGÀRIA

I com sabíen de les converses que hi havia últimament al voltant del pou, encuriositas van arribar, Núria Moratalla de Roquetes, Maria Darás de Jesús i Nando Reverté d’Alcanar. Mentre pouaven l’aigua i compartien la sort de conèixer la veritable Font que dóna sentit a la vida, parlaren sobre el que la PREGÀRIA suposa en les seues vides.

Si em permeteu em prenc “el privilegi” de començar, compartiré amb vosaltres aquesta petita/”gran” pregària que m’acompanya a mi i al meus sobretot en aquets últims temps: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” (Nm. 6, 22-27)

I què millor començament Nando, per a parlar de la pregària, que amb la Paraula de Déu que ens toca la vida. Gràcies. De la pregària, jo ressaltaria la centralitat que ha de tenir en la vida de tot cristià. Parlar amb Jesucrist com ho fem amb un amic i escoltar-lo en l’Escriptura, presentant-li el que hem viscut o comentat amb les persones que ens rodegen, posant baix la seua llum els aconteiximents de cada dia, buscant la seua voluntat per a construir el Regne de justícia, de pau i d’amor… Això és creure amb el nostre Déu que és viu i proper, que camina amb nosaltres. Si sols visquerem els valors cristians però no pregàrem, estaríem vivint una ideologia, però no la fe cristiana. La fe és relació amb el Senyor i la relació és pregària.

Avui diumenge fa un més de la mort del meu germà petit; i tota la parròquia li ha ofert en sufragi la missa. Fa força dies que “els de casa” fem molta pregària i de moltes maneres, avui i parlant de pregària hem exercit crec, la millor manera de oferir-la i celebrar-la, en comunitat i “al voltant de la taula” (abans i després… quina meravella Senyor!).

La FE i la FAMÍLIA. Qué dos regals tan grans!!

Estant més “atent” a això de la pregària te’n dones conte del molt que alguns en saben, i com ho han fet vida: “La oración nos sitúa en el lugar del Hijo (…) y es importante estar en ese lugar (…) y ahí, afrontar el silencio de Dios. El Espíritu Santo nos trae al Verbo cuando aceptamos no tener nada que decir ni que hacer”. deia C. de Chergé, prior trapenc assassinat en Argèlia. També Taulero deia “A quien tiene a Dios en la lengua, todo le sabe a Dios” i em ve al cap també, allò de ” a quien sabe vivir desde “lo escondido” bajo la mirada del Padre, todos se le vuelven hermanos” que diu Dolores Aleixandre.


Per a mi la pregaria és el moment que conversem amb el Pare i li demanem allò que més falta ens fa o simplement donem gràcies per tot el que tenim, pel que som i per totes les persones que estimem. Potser aquesta conversa, així a primeres pot pareix un monòleg, però desprès, amb el temps i tot el que posa a les nostres vides, el Pare, podem veure que no és un monòleg, sinó que és una conversa amb resposta que no sempre es instantània.
Aquesta conversa pot estar explicant-li com ens ha anat el dia, per exemple, o a traves de la oració. Amb la oració adquirim de forma immediata una comunicació entre la persona i el Creador del món Jesús va ser el nostre exemple a seguir i ens va ensenyar com pregar, amb senzillesa i de tot cor. Deixo escrita una cita bíblica que m’agrada molt: “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.”( Joan 3,16)
Respecte a que ens aplega, mira, bonic això!, aplegats per la pregària… M’agrada molt l’accent que poses en que és una veritable conversa, no un diàleg de sords, una comunicació emparada en la senzillesa de cor que ens ha ensenyat Jesús, gràcies, un plaer haver esperat.

Gràcies, Núria!! Ens cal recordar, com dius, que en la pregària “la resposta no sempre és instantània”. Per això, amb resposta ràpida o esperant resposta, lo nostre és adorar, confiar i seguir sembrant el regne de Déu.

Anuncis

One thought on “Sobre la PREGÀRIA

Add yours

  1. jo intento estar plè d´aquets bells i llargs moments, temps privilegiats i buscats, imprescindibles i anhelats, en els que tu Senyor (i la teva Paraula) em surts “al encontre” i vols restar en mi , pobre de mi, però en mi…plenifican-ho i consolant-ho tot!
    Aquella interioritat que no és tan el lloc on em “retiro”, sinó la presa de consciència, la condició indispensable per reconèixer la Presència que ens habita; i és clar, després, i sense excusa el compromís, el pas pels altres com a verificador indispensable.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: