Sobre l’ESPERANÇA!

De diferents llocs i per diversos camins, van arribar tres caminants al seu destí, el pou de Sicar. Mentre estaven asseguts a l’ombra del pou i assaborint l’aigua fresca, compartien les seves inquietuds:

Si tuviera que resumirla en una frase diría que es, la alegría del encuentro. Os lo explico chicos: Para mí, es… una de las muchas maneras que tiene de manifestarme su amor. Es el suave susurro que penetra en el alma y me anima a seguir en la adversidad. El dulce e intenso abrazo que me envuelve para protegerme en la oscuridad. La suavidad de la mano que con firmeza me ayuda a levantar cuando tropiezo.

Ese susurro, ese abrazo, esa mano, están ahí diciéndome: tranquila, todo va a ir bien. Y aunque sé que ese bien, seguramente no será como yo pienso ó creo ó deseo, sí que llevará a buen puerto. ¡Todo tiene su porqué! ¡De todo aprendemos! Todo nos ayuda a hacernos fuertes. Es la confianza, la seguridad de que siempre está a mi lado. Que padece conmigo. Que se alegra conmigo. ¿Es? ¡Eso! … ¡La alegría de vivir con, por y para El!

Doncs per a mi, com diu a la carta als Filipencs, és la qualitat que ens fa “resplendir en el món, com estrelles en el cel”. Mireu, fa poc, un bon amic em va mostrar clarament que era això. No és confiar en aprovar un examen, ser amic o amiga d’aquella persona, guanyar premis … pels teus propis mèrits. És creure fermament que la vida ha vençut a la mort. Si creem fermament això, no ens podrà parar ningú. Si davant de qualsevol dificultat, pedra gran o petita, que ens podem trobar en els nostres camins personals, tenim present que Déu està al nostre costat, ho superarem. Per això ¡Ell és el cep veritable!

No és tracta de creure en un mateix, és creure en la gran capacitat que té Déu per a fer obres bones i gegants en nosaltres! Ell ens va dir que estaria en nosaltres fins a la fi del món, no?  Per això, sols li puc donar gràcies contínuament!

Molt interessant el que dieu. A mi, mentre us escoltava, m’ha vingut al cap allò que em deien de menut a la catequesi: Les virtuts teologals són tres: la fe, l’esperança i la caritat. Ara després d’uns anys vaig veient com efectivament aquest tres aspectes de la persona, realment estan assistits per Déu mateix, és a dir, són teologals, ja que si ens parem a pensar, veurem com en són de difícils de viure sense l’ajuda d’Ell.

En termes cristians es defineix, com la capacitat de la persona per tenir la confiança que un dia arribarà a la vida eterna. Però, penso que aquesta definició està una mica segrestada pel cristianisme, ja que així podríem arribar a la conclusió, que els qui no creuen en Déu no poden experimentar-la… Pot semblar una mica arrogant, no creeu? Jo la definiria, com la capacitat de la persona en confiar que un món millor és possible, que l’amor guanya sobre el mal i que la plena felicitat pot ser una realitat. A mi, això em sona a Regne de Déu. Que curiós!!

Sense buscar-ho, s’havien posat a parlar de l’ESPERANÇA! I als tres els va venir al cap el que una dona li va dir a Jesús en aquest mateix pou: “Senyor, dóna’m aigua d’aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar”.

Ells, que ja s’havien presentat i eren, Cinta Lleixà  de Tortosa, Agustí Adell de Jesús i la Chiqui de Riba-roja d’ebre, li van demanar al seu Senyor, esperança d’aquesta, de la que no dóna més set. I es van acomiadar feliços d’haver compartit la seva fe i les seves inquietuds.

Anuncis

2 pensaments sobre “Sobre l’ESPERANÇA!

  1. Sergio Sánchez diu:

    No puc més que felicitar i donar l’enhorabona tant per la magnífica iniciativa com per la extraordinària i brillant reflexió a tres bandes que ens han regalat Cinta, Agustí i Chiqui. Es nota de seguida que realment han begut aigua viva d’aquest pou. Excel·lent!

    M'agrada

  2. nando reverter diu:

    avui S. Joan : “…però la vostra tristesa es convertirà en alegria…i la vostra alegria, ningú us la pendrà.”
    i S. Pau : “Que l´esperança us ompli d´alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l´oració” i encara “viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!”
    Són inseparables esperança i alegria, no s´entenen l´una sense l´altra… aixó mateix transmeten les vostres paraules, que acompanyen, animen i capaciten… gràcies.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s