La setmana vinent afegirem una nova pàgina al Bloc. Us deixem algunes preguntes per anar pensant una mica sobre el tema:
- Quina opinió tens del que abans dèiem “Direcció Espiritual” i ara es sol dir “Acompanyament Personal en la fe”?
- Pot el grup de joves acompanyar en el camí de la fe? En tens, n’has tingut o en desitjaríes un?
- Consideres que has sigut acompanyat en la teva història de fe? Per qui? Per què? Una bona, mala experiència? Una faceta joiosa, absent o una qüestió mai plantejada?
- I tu, pots acompanyar en la fe a altres persones? Ho fas?
- És la joventut un temps propici per ser acompanyat?
- Tots poden ser acompanyats o només aquells que es plantegen la vida sacerdotal o religiosa?
- …
Anuncis
Són moltes preguntes… i una paraula que es repeteix en totes: acompanyament. Bona paraula. Crec que “acompanyament” és l’oposat a sentir-se sol davant un món que no para de moure’s al teu voltant. No sempre en som conscients però el nostre dia a dia sempre pren una determinada direcció, el rumb correcte sempre es pren en relació amb els altres. Som molt individualistes avui dia, però tots busquem sentir-nos acompanyats, aquesta inquietud l’expressem de maneres molt diferents els uns dels altres segons caràcter, edat, ambient… Necessitem compartir allò que som, els talents que Déu ens ha donat.
M'agradaM'agrada
BON DIA
Igual que josep blasco penso que son moltes preguntes i una paraula que resona que es l’acompanyament. jo tinc grup com molts sabeu i penso que es molt important. també tinc un director espiritual que m’acompanya i que m’he va guian pero penso que no només ha de ser una companyament per a aquells que es preparen per a ser capellans sino`per a tots, ja que tots tenim dubtes i tots tenim alts i baixos i per tant moltes vegades també fa falta les paraules d’una persona que tè molta més experiencia que tu. i penso que no tothom podema companyar pero si enso que sempre podem aconsellar a algu o si més no aconsellar desde la propia experiencia i això ja dependra de moltes coses
M'agradaM'agrada