L’altre dia ens va arribar això al correu de la Delegació. És un testimoni bonic de com Déu va formant part de la vida dels joves que van “estant” o “passant” a prop nostre…
Moltes vegades anem per la vida i no ens parem a pensar, anem de pressa i fem el gran error de deixar de banda a ELL. Però Déu mai marxa. A mi m’ha acompanyat i ajudat molt.
Per exemple, l’altre dia una persona que aprecio molt i no ens vam equivocar, ens vam passar de raons i ella és va enfadar. No sabia molt bé que fer. Vaig pensar que el millor era parlar-ho, perquè com dius, la gent parlant s’entén, però ella no volia, em donava les culpes i al final em vaig cansar de lluitar. Però no volia deixar perdre una amistat tan gran. Llavors, vaig preguntar a les amistats i em digueren que ja li havia explica’t prou les coses, havia intentat parlar i li havia demanat perdó prou vegades però a mi això no em convencia així que li vaig demanar consell a Déu. Vaig pensar el que em diria i vaig llegir l’evangeli que diu així: (Mt 18,21—19,1): En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set». I vaig pensar el que Ell em deia, i sens dubte vaig tornar a lluitar, a enviar-li correus i li vaig enviar l’evangeli aquest i li vaig dir: “No et demanaré perdó una vegada, ni set, sinó setanta vegades set”.
I gràcies a escoltar a Ell, i fer el que Déu em deia, he recuperat el que volia. Ara nomès falta que poc a poc tot sigui com abans.
Anuncis
sàvia actitud i aptitud…
“Qui vol amistat oblida les ofenses,
perd l´amic el qui les retreu”. (Pr.17,9)
M'agradaM'agrada