UN INDRET PLE DE RIQUESES

El Perú, segon productor mundial en plata i coure, sisè en or… això vol dir que probablement alguna de les joies que tots poseïm, prové d’aquest país. Tanmateix sols l’1% dels beneficis de cada metall es queda aquí… Tan rics… i tan pobres. Per què? Tantes coses haurien de canviar ells per a que això es pareguera tan sols una miqueta a la nostra llar… Però també us dic una cosa. Us la conto en una historieta que m’ha passat: Deixant enrera la ciutat, on estic vivint ara, marxem ben ben lluny, allà a les altures i enmig d’una muntanya, on pareix que no hi ha vida… arribem a una construcció, -que més tard m’adono que és una casa- i a l’arribar i saludar: “¡Buenos días señor!”, una dona velleta ens fa seure a les dos persones que l’hem visitada dient “siéntense”. Uns segonets més tard, es gira la velleta, que estava amb un foc encès, i oferint-nos uns plats fondos torna a parlar: “sírvanse nomás” …Ens estava oferint un platet de sopa calenta. No hi havia cullera, ni menys encara mantell o tovalló. Però ens estava oferint menjar, a uns forasters, i a mi no m’havia vist mai de la vida. Tanmateix eixe “Sírvanse”, amb el to de “us ho dono de bades, perquè vull, i no us dóno més perquè no tinc”, eixe donar-se sense rebre res a canvi (la tasca que anàvem a fer, era independent al present de la dona) d’una persona, que té innumerablement menys que jo, que nosaltres, dóna molt a pensar en com som, en què tenim, i en què tenen realment ells…”Els humans solem cometre un error fonamental: creiem que com més tenim, més som”… ja veieu que no és així. Si ens venen a visitar sense avisar uns amics a casa, què és el primer que preguntem? -Naturalment els hi diem si volen qüalque cosa per picar, per exemple. Aquí aquesta pregunta no existeix. Aquí es serveix, sense preguntar, es tinga o no, es conega al visitant o no. Què fariem nosaltres si un desconegut ens crida a casa preguntant si pot passar? O enteneu ara? Enteneu què són l’or i la plata en comparació amb el do de la caritat? Tan sols fum que es dispersa amb el vent… aquest és un indret ple de riqueses, però no s’obtenen amb pics ni pales…

Manu Adell, és un jove de Vinaròs, que ha decidit viure una experiència aquest estiu al Perú.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: