MANU, DES DE PERÚ

La bellesa de ser portador de Crist per la senda dels Andes

Què pensarieu si cada un dels dies de la setmana mengèsiu pataca bollida, arròs blanc i panís?Com estarien els vostres peuets si fós hivern i sols tinguèssiu sandàlies?Què pensarieu de la intimitat si fóssiu 9 vivint a la mateixa habitació-casa?I si aquesta casa fòs feta de fang i palla?Aquests sòn 5 cèntims de la realitat que cada dia viuen els més pobres de entre els pobres d’un país on, com altres del voltant, el 80% de la població ha de viure per força amb el 20% dels recursos.Em presentaré breument: sóc Manuel Adell, tinc 20 anys i estudio la carrera de farmàcia, una de les raons per les quals he volgut visitar Perú, per conèixer com és allà la salut, quines són les mancances més importants quant a recursos mèdics i medicació, i recolzar en els programes contra la desnutrició infantil de les comunitats més recòndites de la serralada dels Andes, a gairebé 4000 m d’altura.Sabeu? Al principi pensem que anem a canviar el món. Però és ell qui acava per canviar-nos a nosaltres. Però aquest, ja és el primer pas. Perquè canviar la nostra manera de ser i de pensar és imprescindible per poder continuar un dia a dia totalment oposat a la nostra realitat. Una de les meves tasques és repartir “Mebendazol” a cada una de les persones majors de 2 anys i mares no gestants de les comunitats (petites aldees de no més de 50 persones allunyades de llum alèctrica i aigua potable). Aquesta medicina, és un antihelmíntic, és a dir elimina els paràsits intestinals tals com els cucs que afecten a gairebé…el 100% de la població. Mireu: nosaltres repartim Mebendazol, però ells continuen vivint en condicions totalment antihigièniques i bebent aigua contaminada, ells no la bullen, cosa que la potabilitzaria. Però quin és el problema llavors: l’educació? pot ser sí, però també que a 3500m d’altura, ja no hi ha arbres, és difícil trobar llenya a les altures per poder fer-ho i la poca que hi ha, s’estimen més utilitzar-la per cuinar que no pas per beure…Cal educar, i tant! Però cal tindre moltíssima paciència per entendre, per entendre a tots aquests germans nostres, fills de Déu, que fan que la caminata d’hores per les magestuoses muntanyes andines fins arribar a ells, valgui la pena, perquè val la pena portar aquesta Creu. Tot Sigui Pel Regne De Déu.
Anuncis

6 thoughts on “MANU, DES DE PERÚ

Add yours

  1. pot ser, només pot ser, el que cal no és tan entendre (de ben segur ells ho tenen clar), sino …deixar fluir, copsar,interioritzar “lo seu”… i sí, el Regne fins i tot a 4000m. segur que va fluint…ànim!

    nando

    M'agrada

  2. Tot sigue pel Regne de Déu, tu ho has dit!

    El món ens acaba canvian a natros no ho dubto, però segur que fen aquesta tasca no pases invisible, has format part de les seues vides, els has dedicat més d'un somriure!

    Continua així!

    M'agrada

  3. Continuo reivindicant una pestanaya “M'AGRADA” com té el Facebook!perquè M'AGRADA la senzillesa de l'escrit de Manu i la força i energia que desprén per posar el nostre granet de sorra en la construcció del Regne, perquè M'AGRADA la màgia que transmet Nando en cadascuna de les seves aportacions al blog, perquè M'AGRADA l'ànim que desperten les paraules de Cristina, perquè M'AGRADA que cadascú des dels nostres mitjans puguem i sapiguem descobrir el Regne del Déu a la Terra i ajudem a construir-lo!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create a website or blog at WordPress.com

Up ↑

%d bloggers like this: