APROFITAR L’ESTIU TAMBÉ PER A FORMAR-SE

Acompanyats pel Sr. Bisbe alguns catequistes i acompanyants de joves, hem tingut la sort de participar d’unes Jornades de Formació que han tingut lloc els dies passats a Barcelona. Unes jornades organitzades pel SIC i la Facultat de Teologia que han reusltat força engrescadores i interessants tant pel que fa al compartir amb altres com per la qualitat i frescura de la majoria de les ponències.

Compartirem amb vosaltres part de les nostres reflexions…

Anuncis

9 pensaments sobre “APROFITAR L’ESTIU TAMBÉ PER A FORMAR-SE

  1. chiqui diu:

    Con el calorcito que hace que bien que suena eso de: “qualitat i frescura”!!. Venga! a compartir las reflexiones que tenemos ganas de aprender!!

    M'agrada

  2. Anonymous diu:

    Primer, confessarem el que era de preveure. Sí, varem anar de “rebaixes”! i qué? som humans… no ho vam poder resistir, era massa “provocador” : els ponents venen i dedican els seus llibres a preus “d´escàndol”, els Bisbes amb conxorxa amb el SIC presentan i oferint el nou Catecisme de l´Esglèsia Catòlica, el nou Compendi i l´Essencial per a la vida del Cristià (un llibret resum fantàstic), a preus “de pague uno y llévese tres”…. vosaltres que haguesiu fet?…. aprofitar-ho, i tan…. bromes a part, puc donar fe que va ser un veritable do de Déu, una efusió de l´Esperit bufant per donar i vendre, magnífic…. haurem d´anar pouan més… poquet a poquet i fent-ho nostre…

    nando

    M'agrada

  3. Anonymous diu:

    … només començar les Jornades ens deia Msn. Francesc Pardo Bisbe de Girona:
    – “ni que no puguem o no trobem el moment per parlar-los(als joves) d´Ell, busquem sobretot i sempre parlar-li i demanar-li a Ell per tots ells”.

    Poc desprès algú deia :
    – “per fer “bullir l´olla”/engrescar no podem només utilitzar la tècnica de “tirarlos galledes de…”, s´ha d´emprar també la “tècnica del zahorí”, la que busca fer sortir de dins d´ells lo millor..”

    I sense quasi temps per reaccionar encara algú sumava:
    – “…son terra bona…”(treballant la paràbola del sembrador).

    No sé si aneu notan com començava alenar aquest aire fresc i suau… de l´Esperit…

    M'agrada

  4. Anonymous diu:

    Han estat uns dies molt intensos tan a nivell de formació com a nivell de tots els que varem estar compartint durant aquests dies. Potser es va dir gaire cosa nova però em va agradar perquè potser cal refrescar algunes idees que ens ajuden a caminar cap a el que és realment “ESSENCIAL” i sobretot el que més destacaria del que he pogut escoltar en les diferents ponències es un aire d’esperança que potser es el que ens cal.
    Una de des coses que s’han anat repetint en aquestes jornades es que hem de ser persones que cultivin la interioritat, cal que com a catequistes siguem persones de pregària i ser testimonis per als nostres nois i noies, cal, que ens preguem seriosament que la Pastoral en Joves és de tota la comunitat Parroquial, és important que preguem consciència que el jove necessita que els acompanyem en el seu dia a dia estan al seu costat i descobrint en tot moment tot el que tenen de positiu i com ens deia una de les ponències mirant-los como Jesús els mira, com Jesús ens mira a cada ú de nosaltres.
    Gràcies a Tots els que vareu participar, als que primera vegada vaig tenir l’oportunitat de conèixer i amb els que he pogut gaudir,compartir la fe i la alegria d’estar fent camí.

    M'agrada

  5. Anonymous diu:

    Desde la secularització/secularisme que ha produït la ruptura de les estructures de transmissió de valors i de la fe; desde les tendències com a persona, el seu individualisme, la recerca de satisfacció inmediates, les relacions efímeres, l´al.lèrgia a les conviccions fortes, la competitivitat que impera…però també desde la intuició, la capacitat de copsar els missatges en el detall/estética, la emocionalitat i potencialitat del jovent, els reptes que sen's obren a tots (tota la Comunitat)vistos sempre com una oportunitat, un moment privilegiat prenyat de posibilitats són : la proximitat, el testimoniatge, l´amistat, entendre i parlar el seu llenguatge, l´oferta de llocs i moments càlids per propiciar experiències d´interioritat i silenci on brolli el millor d´ells per tal de provocar l´encontre personalíssim amb Jesús i l´Evangeli,confiant amb la seva eficacia “sacramental”, amb metodologies més corporals, emocionals i simbóliques però sempre buscant i descubrint en els nostres joves “el rostre del Crist”.

    M'agrada

  6. Anonymous diu:

    Hem de SUSCITAR EL MÓN INTERIOR desde tota la dimensionalitat de la persona.

    PERQUÈ és la manera de construir i educar la persona desde la seva integritat, perquè ajuda a discernir, escullir valors i tenir un sentit crític, a educar la voluntat i a ser lliures. Perquè només és poden trasmetre experiències interioritzades, fetes “carn”, perquè ens ajudarà a conectar i sobretot a desconectar/parar/distanciar-nos, ens ajudarà a valorar els espais de la paraula creadora i allunyar-nos de la xarrameca, a integrar els continuos canvis, a acullir, a contemplar a respectar, a copsar el procés maduratiu, a ser creatius, a sorpendre.
    Ens permetrà començar de nou/re-començar si cal, convertir-se, obrir-nos al Misteri, a sentir-nos colaboradors del Gran Pare educador i de Jesús Mestre que toca desde dins amb l´Esperit a tota la persona.

    I ho hem de fer COM una opció volguda, madura, amb joia i amb renuncies, pouant de les fonts veritables, la Paraula, la Tradició, els testimonis… no repetint, re-creant, innovant; formant-nos continuament, cercant espais i temps per seguir creixent, buscant el propi carisma i la sintonia/sinérgia amb els que ens porten ventatja (ignasians, salesians…), no podem anar per lliure.

    Tot sempre desde l´escolta activa, treballant amb sol.licitud i silenci eficaç, sabent que els què “proposem” també estem fent camí consolidant una amistat profunda en Aquell que ens somou i guia, el Crist.

    M'agrada

  7. Anonymous diu:

    Per RECONÈIXER JESÚS, AMIC I SENYOR ens cal transmetre uns nuclis essencials que pasen per :

    Recuperar la fe com una adhesió i entrega de cor que implica una manera de viure, un “diàleg personal amb Jesucrist”. Això ens demana consol, esperança i el gust i el goig de creure i degustar allò que tindrem en plenitud. Els camins per conseguir-ho són acudir a la Paraula frecuentment, recuperar el gust per la pregària, les celebracions comunitàries de la fe i cercar la propia formació.

    Fer creible aquesta fe DONANT LA MÀ AL POBRE, estant atents a les necessitats dels altres, exercint la tasca solidària individual i comunitariament, oferint i donant el nostre temps i col.laborant amb institucions solidàries.

    Fer EXPERIÈNCIA DE COMUNITAT cercant l´Esglèsia com a llar i tenint la comunitat local/parroquial com a punta de llança de la nova evangelització, confrontant asiduament la fe dintre de la comunitat abans que és “privatitze” i dilueixi sentim-nos sostinguts per la fe dels altres.

    Buscar la COHERÈNCIA DE VIDA amb el que creiem/professem, esser “testimonis d´esperança en la era de la globalització, ajudar a fer vida la Paraula dintre de la comunitat i no tenir-la a la “prestatgeria”.

    Conrear ACTITUDS ESPIRITUALS com el discerniment del que Déu vol desde el silenci i la pregària, vencer l`atonia del ànima recuperant valors com l´esforç, el treball , l´esperit de sacrifici sabent-nos vulnerables. Retornar a les fonts bíbliques i patrístiques. Ser acollidors i misericordiosos desde la contemplació.

    M'agrada

  8. Anonymous diu:

    Podien ser més o menys però sen’s van proposar SET PARAULES CLAU de la proposta cristiana com a fulls de ruta :

    QUI? com a transmissors hem de saber a qui/rostres concrets ens adrecem, no podré incidir/subrallar sino ho sé, sino “perdo el temps” amb ells, s`han de sorprendre com la samaritana :”m´ha dit qui sóc!”.

    PERQUÈ? sino ho fem nosaltres desde Ell ho faran “aquells” que saben que estan en el moment més débil/difícil/clau on s´està acabant de conformar el seu caràcter, hem d´estar allà amb el cor i amb la Paraula, que ressoni la veu del Evangeli i que puguem tots donar sentit al que fem: saps qui sóc/necessito?

    COM? en temps i carinyo perquè fins i tot “la sola de sabata” més dura s´estoba si toques el cor, afectivitat sense esperar res i com estem en moments de pocs els grups petits afovereixen més ocasions de treure “perles amagades”.

    QUAN? en tota ocasió i sempre (2Tm 4,2ss), en el moment oportú, al vol sense deixar-lo escapar, desvetllant, provocant i sobretot demanant-ho a qui ens ho pot concedir.

    DES D´ON? desde nosaltres mateixos/el nostre cor que hem d´omplir i cuidar i desde la font del amor de Dèu que és qui toca el cor, perquè no puc donar el que no tinc. Sense treballar desde la possessió/ego perquè puc malbaratar el grup, treballant en equip, contrastant, corregint, deixant marxar, apartant-se si cal.

    EN CRIST! nosaltres som del Senyor, aquesta és la llum i el llevat i ho hem de saber, és Ell qui porta el grup amb nosaltres, qui ens els envia, desde Crist la càrrega és lleugera.

    AMB L´ESPERIT! treballar amb, buscar al, amb la dinàmica del…Esperit, pregant per, pregar en, perquè de vegades farem més amb la pregària que amb la sessió si en i per ella els posem en mans de Dèu….i al final,encara que mai sol, i ets tu i el teu cor.

    M'agrada

  9. Anonymous diu:

    Sempre hi han hagut (hi hauràn) JOVES QUE DEIXEN PETJADA, a la BIBLIA també.
    Com SAMUEL que a través del seu mestre apren a saber-se limitat però a la vegada desde els seus mancamens aprèn a reconèixer les seves qualitats/potencialitats i les posa en pràctica.
    O com SALOMÓN que desde l´esforç per desenvolupar i fer fructificar les qualitats i aprenent a controlar els mancamens, pensa acuradament com actuar abans de fer-ho i arriba a construir el “temple del Senyor”.
    També el profeta AGEU desde la total depressió/no rés d´Israel és proposa parlar, saludar i tractar bé a la seva gent, ser positiu e intentar per on passi deixar i aportar vida i sembrar possibilitat…
    I JESÚS BEN SIRÀ que acull consells de sentit comú per poder viure pensant com educar altres joves desde la seva amistat i l´amor per ells.
    I els amics DAVID-JONATHAN que expresen el jugar-se la vida per l´amic o el mateix profeta OSEES que no només és capaç d’oblidar el mal rebut, sino que perdonant aconsegueix fer millor a les persones.
    És ESDRES el que davant la crua realitat dels pocs creients és posa d´avant el Senyor i és pregunta (no demana) que a fet Dèu per mí/nosaltres i d´aquest germen que és el que Déu els ha mantingut, aconsegueix transmetre coratje per reixir.
    El pobre JOSUÈ és l´encarregat de gestionar un poble, i jove com és es fa en el compromís social, perquè abans que el compromís ha mamat i se li ha demanat una vocació/opció de vida.
    Inclús el sacerdot EZEQUIEL provat amb el patiment (que a la Bíblia és inherent a la persona humana) el fa madurar cap a la solidaritat i lluitar perque rés no sigui una derrota sino una posibilitat.
    I finalment el gran profeta ISAÏES que ens proposa saber-nos sempre en mans de Déu i que el conreu de la pietat i la pregària ens capacita per pensar i ajudar a una/es persones a ser “una estrella” que doni llum a imitació de la nostra gran i veritable estrella JESUCRIST.

    Aquests i d´altres exemples els creiem aplicables als nostres joves i al nostre acompanyament?…. coratge!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s