Quan calente aigua o poso la cafetera, el calor del foc, fa que s’escalfi l’acer o el ferro i la calentor arribe als aliments. La seua força fa que tot bulli, es cogui i tregui el millor d’ells. Quan apartem del foc les cassoles o les olles durant un ratet continuen transmetent escalfor, però al ratet es tornen fredes com la neu.A voltes pot passar-nos el mateix. Els que hem assaborit l’escalfor de Crist, ens ha fet transmetre calor, tendresa, alegria. Però si ens hem allunyat d’Ell ens hem pogut tornat gelats i freds.
Sovint necessitem que algú ens espente I ens pose en mig del foc; o que nosaltres donem el pas. D‘alli brollen totes les forces. Tots necessitem tornar a connectar-nos amb Ell. Llavors nosaltres, igual que els aliments, amb la força del foc, donarem el millor.
Toni Soriano, és acompanyant de joves de Benicarló
Toni, l´altre mdia a casa vam tenir una experiència semblant. I com has donat peu… Varem fer un olla de caldo a la nit, per si l´endemà no teniem temps.I l´endemà tard, el “fons de l´olla” encara era calent…(i no era vitro).
Aquets últims dies, estic coneixent casos “d´olles que tornen a bullir” desprès de molt de temps d´estar “allunyades del foc”. Restava quelcom latent, perdurable, poten…. i la guspira, l´alè, la bondat, el testimoni senzill les ha fet renèixer…és un goig!
Només em queda el dubte de si hem de ser , guspira, foc, acer, olla o ben bé tot a l´hora, donat que el foc és Ell.
nando.
M'agradaM'agrada
Gràcies un altre cop a Toni i a Nando per les seves aportacions!Només puc dir que hem de ser guspira, acer, olla….tot a la vegada!I tenir ben clar que el que brolla dins nostre és el foc latent que és Ell!
M'agradaM'agrada