Cada dia, pel matí, després que la rentadora neteja la roba, pujo al terr
at a estendre-la. Dues agulles de fusta per un llençol, dues agulles hi ha prou per una tovallola, dues agulles……. El vent fa ballar la roba fins que es queda eixuta.
Per la vesprada, quan vaig a classe, em fixo en una balconada, sempre la mateixa, que té la roba penjada al sol. Cada peça … set, vuit o deu agulles de color, ben fortes, pessiguen la corda per a que el vent no la faci volar.
Hi ha dues formes de viure la vida d´un jove cristià. Si la nostra vida està agafada tan sols amb dues agulles a Crist, la força del vent, que és el món, ens farà de vegades volar, deixar-nos portar per l’aire i ens perdrem.
Si estem agafats a Crist amb moltes agulles (pregària, sagraments, humilitat, bones obres…) per molt de vent que faci i per molt que esbufegui aguantarem la fredor del mal oratge.
Toni Soriano, és acompanyant de joves de Benicarló.
Molt bona reflexió Toni! Als de Riba-roja d'Ebre ens ha agradat molt. Ben agafats! Un abraç.
M'agradaM'agrada
Molt bona reflexió Toni!!!Aprofitaré aquest cap de setmana de recés al Monestir de Poblet per agafar-me ben fort a Crist!! Una abraçada ben forta!
M'agradaM'agrada
Preciós!!! Certament en la quotidianitat és on es mostra l'Esperit de Déu, per on obri les escletxes per fer-se veure.
Gràcies
Rosalia
M'agradaM'agrada
Certament, agafats, a Crist, millor dit, deixan-se
agafar per Crist, els jovens i els adults, tenim la seguretat de caminar al millor “AIRE”.
Bona reflexiò Toni!
Ta padrina
M'agradaM'agrada