Hola! Este vespre, com faig sempre, he arribat de classe i he engegat l’ordinador, m’he connectat al messenger i he obert la pàgina del hotmail. Però hi ha hagut un petit detall que ha fet que esta rutina, que d’alguna manera, m’he “imposat” jo mateixa, hagi sigut una mica diferent.M’explico: m’he trobat un correu amb una proposta per escriure una entrada al blog. Però el que m’ha cridat l’atenció ha sigut la última frase: “Si ens escrius algo, genial. I sinó, tampoc passa res, perquè segur que serà que has estat fent coses més importants”. Han sigut estes últimes paraules “coses més importants” les que m’han fet pensar. Realment, hi ha coses tan importants com per a no poder dedicar un ratet a escriure?
És veritat que, al llarg de la meua vida, la llista de “coses més importants” ha anat variant una mica: pares, amics, estudis… Però a mesura que he anat creixent, he afegit una altra cosa important a la llista. De fet, no l’he afegida, perquè d’alguna manera, sempre ha estat present, però en els anys, l’hi he donat més importància. M’estic referint a Jesús. A Jesús i l’estil de vida que Ell va proposar.
Un estil de vida, que tot i que és difícil de seguir, perquè estem considerats els “bitxos raros”, és el que verdaderament ens fa feliços. I quan un mateix se sent feliç és quan pot fer que els altres també ho siguin.
Així, que gràcies a aquest correu que avui he rebut, m’he preguntat a mi mateixa: Hi ha alguna cosa més important que ser feliç? És a dir, hi ha alguna cosa més important que Jesús?
Hola a todos-as!. Habéis oído alguna vez esa frase que usan los andaluces: “desaborio”? …. Es que después de leer a Carmen es lo que he pensado, que somos unos desaborios. Muchas gracias por tus palabras Carmen!!, me han hecho pensar que quizás no estamos dando el uso al que estan destinados el blog, el grupo, la zona que con tanta ilusión han creado para que nos comuniquemos y compartamos. Parece que estamos todos esperando a ver que pasa, pues así no pasará nada.
Un abrazo.
M'agradaM'agrada